Ni curt, ni concís, ni concret (2025)
dissabte 27 d’abril de 2025
L’àlbum comprèn 8 cançons amb títols ben llargs, i una última i també llarga recol·lecció de 80 adéus, homenatjant l’última edat que va celebrar la iaia. 80 adéus aglomerats en 8 minuts, coincidència molt inesperada i bonica que, en moments de poca lucidesa, de cop fa que pensi que tot havia d’anar tal i com ha anat per molt que hagués desitjat una altra manera.
aquest recull de cançons són una manera d’aprendre a dir adéu però sobretot d’aprendre a rebre’l. De poder veure i viure amb lleugeresa un procés llarg que s’acaba, com tota cosa que comença i s’acaba; de la molesta dilatació de l’espera, de tolerar la densitat d’un tancament, d’un adéu; per potser acabar posant sobre la taula que dubto de poder ser capaç d’entomar un adéu imprevist, no volgut; de fet, de l’afirmació rotunda que no ho sabré fer mai.
i no ho sabré fer però l’adéu, contingut i sec, hi seguirà sent, com un
punt i final.
“ni curt ni concís ni concret”, en podria dir una però necessito dir-les les tres. Em podria acomiadar dient-te simplement adéu, o podria fer-ho fent-te una abraçada, un petó, una cançó, preguntant-te si et vols quedar una estona més, si podem allargar fins l’endemà i si el dia següent vols anar a esmorzar i arribades al vespre tornar a començar, dia rere dia.
d’aturar les coses per por al seu final; encallar-se en l’hàbit de deixar que les coses s’allarguin massa o deixar-les a mig camí quan començaven a tenir forma: no saber trobar el temps just per a cada cosa, perdre’m entre minuts, perdre minuts, pensar que es pot fer tot en escassos segons i fer tard i fer mal i tenir pressa i haver de fer un resum i acabar escrivint vint pàgines: no trobar les paraules justes per dir allò curt, concís i concret que una vol dir,
i potser,
i per això, i per fi, fer cançons.
trobar el repòs i la lleugeresa en les cançons (contingut contingut).
